dimecres, 16 de juliol del 2008
Segueixen incomplint els horaris
Ahir, dimecres, 16 de juliol, no va passar el bus de 2/4 de 3 per la parada de Maria Cristina (Barcelona).
dijous, 10 de juliol del 2008
Nova mostra del bon servei de la L97
Avui, dijous 10 de juliol, no ha passat el bus de 3/4 de 6 per la parada de Maria Cristina (Barcelona).
dimecres, 25 de juny del 2008
Mohn dieu o la irresponsabilitat d'un servei públic
Avui ha estat la gota que ha acabat d'omplir la pica.
Tot i què com diu la dita "mica en mica, s'omple..." la paciència d'un té un límit.
I aquest límit s'ha sobrepassat avui, doncs he estat 55 minuts d'espera, tot i estar la vaga desconvocada i tot solventat. El més increible és que en plena era de les TIC i parlant a la seva web del sistema SAEI ells siguin incapaços de donar un bon servei.
De vegades un bon servei pot estar basat en no fer-ho, però si informar "obertament" als teus usuaris (gràcies a nosaltres, vosaltres existiu; i també gràcies a vosaltres, nosaltres tenim altres possibilitats de mobilitat; que no només la RENFE... per fer en transport públic els 20 km de distància entre Castelldefels i Barcelona).
Crec que val la pena repassar la jornada d'avui amb detall:
Surto de la feina quan falten pocs minuts per a 1/4 de sis, amb la il·lusió (tonta, però sana) de que agafaré el bus de 2/4. La meva feina està a uns 8-10 minuts de parada de Maria Cristina (enfront d'El Corte Inglés) i, per tant, no hi ha d'haver cap problema per arribar-hi a temps. I així és arribo quan encara falten 6-7 minuts per a 2/4 de sis, i em recolzo a la marquesina de la parada. De vegades per qüestions de trànsit algún dels busos s'endarrereix (i ja no cal ni parlar de quan juga a casa el Barça... Mohn dieu al quadrat o al cub...).
Veient que no arriba, i no sent un dels meus horaris habituals, començo a escoltar converses d'altres usuaris: "Però no s'havia acabat la vaga", "Si però encara no han cobert les baixes dels serveis", "Però bé podrien informar",... "Trànquils, el primer que arribarà serà el d'1/4 de set".
I efectivament, dit i fet, el primer bus que ha arribat a prop de la parada ha estat el de l'hora indicada per la profètica senyora (malauradament molt experimentat i escarmentada amb aquest tema).
Això si ha arribat a les 6, hem tingut la sort de que el xòfer ha estat amable i ha obert les portes i ens ha deixat pujar i gaudir de l'aire condicionat; però ell tenia instruccions de no sortir fins a 1/4.
Se li ha insinuat que demanes permís per l'emissora de poder sortir abans, però ens ha dit que truquessim nosaltres que amb ell no el farien cas.
Després d'escoltar això i sense afany de protagonisme (i amb la més digna "indigna" resignació catalana"), m'he anat a buscar un seient i a descansar després d'un magnífic dia de feina arrodonit amb una hora d'espera. Per cert, el meu temps també té un valor: a qui li passo la minuta?
Per acabar, només voldria dir-vos que "Visca Castelldefels" i "Visca la L97"; i convido a tots els polítics i tècnics dels ajuntaments del Baix Llobregat que facin servir la tècnica del "mistery shopper" i que provin allò que subvencionen.
Bona nit i esperem que demà sigui una altra gran dia, però de plena normalitat.
Tot i què com diu la dita "mica en mica, s'omple..." la paciència d'un té un límit.
I aquest límit s'ha sobrepassat avui, doncs he estat 55 minuts d'espera, tot i estar la vaga desconvocada i tot solventat. El més increible és que en plena era de les TIC i parlant a la seva web del sistema SAEI ells siguin incapaços de donar un bon servei.
De vegades un bon servei pot estar basat en no fer-ho, però si informar "obertament" als teus usuaris (gràcies a nosaltres, vosaltres existiu; i també gràcies a vosaltres, nosaltres tenim altres possibilitats de mobilitat; que no només la RENFE... per fer en transport públic els 20 km de distància entre Castelldefels i Barcelona).
Crec que val la pena repassar la jornada d'avui amb detall:
Surto de la feina quan falten pocs minuts per a 1/4 de sis, amb la il·lusió (tonta, però sana) de que agafaré el bus de 2/4. La meva feina està a uns 8-10 minuts de parada de Maria Cristina (enfront d'El Corte Inglés) i, per tant, no hi ha d'haver cap problema per arribar-hi a temps. I així és arribo quan encara falten 6-7 minuts per a 2/4 de sis, i em recolzo a la marquesina de la parada. De vegades per qüestions de trànsit algún dels busos s'endarrereix (i ja no cal ni parlar de quan juga a casa el Barça... Mohn dieu al quadrat o al cub...).
Veient que no arriba, i no sent un dels meus horaris habituals, començo a escoltar converses d'altres usuaris: "Però no s'havia acabat la vaga", "Si però encara no han cobert les baixes dels serveis", "Però bé podrien informar",... "Trànquils, el primer que arribarà serà el d'1/4 de set".
I efectivament, dit i fet, el primer bus que ha arribat a prop de la parada ha estat el de l'hora indicada per la profètica senyora (malauradament molt experimentat i escarmentada amb aquest tema).
Això si ha arribat a les 6, hem tingut la sort de que el xòfer ha estat amable i ha obert les portes i ens ha deixat pujar i gaudir de l'aire condicionat; però ell tenia instruccions de no sortir fins a 1/4.
Se li ha insinuat que demanes permís per l'emissora de poder sortir abans, però ens ha dit que truquessim nosaltres que amb ell no el farien cas.
Després d'escoltar això i sense afany de protagonisme (i amb la més digna "indigna" resignació catalana"), m'he anat a buscar un seient i a descansar després d'un magnífic dia de feina arrodonit amb una hora d'espera. Per cert, el meu temps també té un valor: a qui li passo la minuta?
Per acabar, només voldria dir-vos que "Visca Castelldefels" i "Visca la L97"; i convido a tots els polítics i tècnics dels ajuntaments del Baix Llobregat que facin servir la tècnica del "mistery shopper" i que provin allò que subvencionen.
Bona nit i esperem que demà sigui una altra gran dia, però de plena normalitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
