Mohn dieu o la irresponsabilitat d'un servei públic

Avui ha estat la gota que ha acabat d'omplir la pica.

Tot i què com diu la dita "mica en mica, s'omple..." la paciència d'un té un límit.

I aquest límit s'ha sobrepassat avui, doncs he estat 55 minuts d'espera, tot i estar la vaga desconvocada i tot solventat. El més increible és que en plena era de les TIC i parlant a la seva web del sistema SAEI ells siguin incapaços de donar un bon servei.

De vegades un bon servei pot estar basat en no fer-ho, però si informar "obertament" als teus usuaris (gràcies a nosaltres, vosaltres existiu; i també gràcies a vosaltres, nosaltres tenim altres possibilitats de mobilitat; que no només la RENFE... per fer en transport públic els 20 km de distància entre Castelldefels i Barcelona).

Crec que val la pena repassar la jornada d'avui amb detall:
Surto de la feina quan falten pocs minuts per a 1/4 de sis, amb la il·lusió (tonta, però sana) de que agafaré el bus de 2/4. La meva feina està a uns 8-10 minuts de parada de Maria Cristina (enfront d'El Corte Inglés) i, per tant, no hi ha d'haver cap problema per arribar-hi a temps. I així és arribo quan encara falten 6-7 minuts per a 2/4 de sis, i em recolzo a la marquesina de la parada. De vegades per qüestions de trànsit algún dels busos s'endarrereix (i ja no cal ni parlar de quan juga a casa el Barça... Mohn dieu al quadrat o al cub...).
Veient que no arriba, i no sent un dels meus horaris habituals, començo a escoltar converses d'altres usuaris: "Però no s'havia acabat la vaga", "Si però encara no han cobert les baixes dels serveis", "Però bé podrien informar",... "Trànquils, el primer que arribarà serà el d'1/4 de set".
I efectivament, dit i fet, el primer bus que ha arribat a prop de la parada ha estat el de l'hora indicada per la profètica senyora (malauradament molt experimentat i escarmentada amb aquest tema).
Això si ha arribat a les 6, hem tingut la sort de que el xòfer ha estat amable i ha obert les portes i ens ha deixat pujar i gaudir de l'aire condicionat; però ell tenia instruccions de no sortir fins a 1/4.
Se li ha insinuat que demanes permís per l'emissora de poder sortir abans, però ens ha dit que truquessim nosaltres que amb ell no el farien cas.
Després d'escoltar això i sense afany de protagonisme (i amb la més digna "indigna" resignació catalana"), m'he anat a buscar un seient i a descansar després d'un magnífic dia de feina arrodonit amb una hora d'espera. Per cert, el meu temps també té un valor: a qui li passo la minuta?

Per acabar, només voldria dir-vos que "Visca Castelldefels" i "Visca la L97"; i convido a tots els polítics i tècnics dels ajuntaments del Baix Llobregat que facin servir la tècnica del "mistery shopper" i que provin allò que subvencionen.

Bona nit i esperem que demà sigui una altra gran dia, però de plena normalitat.